Ban Ko Chang

Dormir amb un bon llit es nota molt, avui ens hem despertat nous. Mentre fèiem mandres ja sentíem la kiwi donant ordres quina dona... Fem les maletes i baixem a esmorzar al restaurant. A les 9 i amb el cap com un timbal de sentir la dona, s'ha acostat i ens diu que ens porta a l'embarcadero amb el seu cotxe.

De la península a Koh Chang és a una hora de vaixell. El vaixell que ens porta no és molt rudimentari. És un bon indicador que anem a un lloc poc turístic. És el que busquem, aventura, segons el google és l'última illa oberta al turisme, i a les nits no hi ha electricitat. Al trajecte coincidim amb dos ibizencs, en Juanan i Javi. De fet som els únics turistes de la barqueta. Bona gent Javi un exyonki i Juanan un exporreta. L'Adrià es passa tot el viatge parlant amb ells, mentrestant la Núria gaudeix de les vistes a popa del vaixell.

Quan arribem SORPRESA!! ens adonem que tenim reserva d'hotel a una illa que no toca. A Tailàndia hi ha 2 illes que es diuen igual i hem reservat a l'altra... Fallo tècnic, per sort els dos ibizencs ens conviden anar amb ells i decidim anar a provar sort al mateix lloc que ells.

Només arribar ja ens enreden i ens fan pagar 120 bth cada un perquè ens portin amb moto fins a l'hotel, caríssim!! Però juguen amb que és l'única opció...

Arribem al resort, tenen molts bungalous i demanem preus. La jugada ens surt bé, per 500 bth (12€) tenim una superhabitació a primera línia de mar. Hem regatejat 100 bth per dia.

El trajecte de l'emvarcader fins a l'hotel ja veiem que és una illa salvatge. Quatre barraques, i a la platja més gran uns quants hotels que no deixen de ser barraques.

Al cap d'una estona per la barraca, on l'Adrià llegia i la Núria feia "snorkel" pel mar. Posem rumb a la platja, el camí per arribar ja ens deixa sense paraules quina natura i en arribar a la platja encara més. És gegant i no hi ha ningú tota per nosaltres. Segurament amb tota l'illa viuen unes 50 persones.

Caminem i ens deixem perdre, pensem que va passar alguna cosa no fa gaire. Veiem molta casa abandonada i mig ensorrada davant del mar, molt estrany perquè el lloc és brutal.

A mig camí es posa a ploure i decidim parar a un petit hotel a dinar, bona decisió, preus molt baixos i molt bona qualitat. Després de dinar continuem amb la caminada i trobem una barraca d'una parella alemanya que ofereixen classes de ioga als matins. La Núria li transmet bones vibres i decideix anar-hi demà.

Acabada la parada continuem caminant per la platja i ens acostem al petit supermercat del centre de l'illa. El podem considerar supermercat perquè ven 4 coses, però no té ni 2 m2…Tornant del supermercat, l'illa ens regala una posta de sol llegendària, de les més boniques que hem vist mai.

Veiem un grup de gent de Birmània que torna a casa seva amb una barqueta molt rudimentària. Ens miren com si fòssim extranys. No hi ha gaires turistes aquí.

Fins que es va fer fosc no vam marxar de la platja immersa amb l'espectacle. Això va comportar que la marea puges i toqués fer una llarga caminada fins a l'hotel, el camí de tornada estava inundat. En tota l'illa no hi ha llum a cap dels caminets, no recomanen anar de nit perquè és molt fàcil perdre's. Sort de l'Adrià que té molta orientació. Tot i això va valdre la pena.

En arribar a l'hotel vam xerrar una estona amb el Juanan i cap a dormir.Read more