Iuri Aranda

Bon dia des de Fisterra. Avui hem esmorzat davant de la platja, a l'ombra d'una figuera <3 hem recollit i hem baixat a la platja, Avui ja amb les expectatives ajustades a la realitat. Ja no esperem relaxar-nos a la sorra, ni llegir, ni prendre el sol... només banyar-nos i jugar a la sorra. I el iuri ha fet un macro castell de sorra. jo he recollit petxines i cargols de mar. I després ens hem banyat els 3. Al proncipi fa molt sol i calor, i, sense adonar-nos-en, arriba una boira densa que inunda tota la platja. Per cert, és una platja molt gran, de sorra fina i amb bastantes onades. Primer bany a l'Atlàntic <3 l'aigua és freda, bastant freda. Hi ha moltes algues i no negaré que em fan una mica de asquete... jeje. pero al final el bany resulta de lo más placentero. Recollim els petrecols i marxem. A les 14h tenim una reserva per fer la nostra desitjada mariscada. Just davant de la furgo hi ha les dutxes de la platja i ens dutxem... una mica de qualsevol manera, per no variar... pero menos es nada. Fem servir sabó... encara que obviament no es pot. Recollim i agafem la furgo. Aparquem sense problemes i gratis al port de Fisterra, Just davant del restaurant, O'Pirata. I dinem... tot boníssim. Li hem de treure els percebes de la boca a l'ian, li encanten!! els cambrers van atabalats, ens posen pressa per demanar i triar... i be, hi ha una mica de caos en general. pero esta tot boníssim i quan ens porten el compte, al·lucinem... és baratissim... alguna cosa s'han deixat de cobrar... pero... no diem res... i després anem a la llotja a veure la venta del peix. Abans li comprem pa, tomàquets i pimientos del padrón a una veneroa ambulant que hi ha davant de la porta. La llotja és força recent, te 10 anys i és mig museu. Es una subhasta inversa. Després ens apropem amb la furgo a veure el far de fisterra. Hi ha ple de boira i no el gaudim com voldríem. L'ian es compra un penjoll que li encanta, amb una caracola. Comprem una enganxina i una postal. Anem a jugar a un parque una bona estona, perque l'ian necessita còrrer. Després ja agafem la furgo i decidim començar el camí cap a casa, perque ens queden 1200km per recórrer. Dormim a Guitiriz, un poble a prop de Lugo. Allà coneixem a uns alemanys i el iuri es fa amic de l'home... xerren, fan una cerveseta i comparteixen experiències. Demà més <3Read more