Dengue / hospital DIA 8 🏥🦠🤒

Avui és el dia ens donen l'alta. Però no correm que encara queda. El dia comença com sempre, a les 6 la dona de la neteja ens desperta a cop d'escombra.

L'Adrià s'envà a caminar, avui ha conegut un home que estava matant i cuinant ànecs al mig del carrer. Es veu que abans havia sigut professor d'anglès a un col·legi, un bon home. L'hospital està als afores de la ciutat i això va bé per descobrir com realment viuen el dia a dia.

A les 7:30 arriba la processó de metges a fer la visita, i si oficialment ens confirmen que si avui podem marxar després del tractament si volem. Ahir vam insistir en poder començar a fer vida normal i avui ja ens han fet més cas.

Estem molt molt contents, sabem que encara no s'ha acabat, però sortir d'allà és tota una alegria. Ens posem per feina hi ha molt per fer. L'Adrià anirà a la ciutat a: tornar la bici, llogar una moto i a buscar un hotel (part més complicada, ja que són festes i està tot a vessar). Per sort el mateix lloc on estàvem abans d'anar a l'hospital ens diuen que sí. Havia mirat com 15 hotels abans i tot estaven complets així que tot un descans.

Fa la resta de les gestions, compra un esmorzar-dinar i cap a l'hospital. Mentrestant la Núria ha endreçat la maleta, ha fet gestions amb la mútua hi ha començat el tractament avui només 5 pots de medicació i els beuratges diaris. Que haurà de seguir fent fora de l'hospital.

Acabat al tractament, toca esperar fins a les 2 que el metge ens faci l'informe. I finalment arriba el moment, abans de marxar li fan un TAC als pulmons. Entenem que és per cobrar a més a la mútua, no li trobem gaire sentit que just el facin al moment de marxar, de fet els resultats els hem rebut a la tarda.

I marxem, tornem molt a poc a poc i per camins secundaris gaudint del moment. Moment de llagrimeta i de sentir-nos més vius. Fem una volteta per la ciutat on l'Adrià li ensenya una mica tot el que ha descobert i cap a l'hotel a descansar una mica.

Reposem i fem una videotrucada amb la Montse. Passada l'estona ens perdem un altre cop amb la moto per l'extraradi i quan veiem que es fa fosc anem a veure la posta de sol al voral del Mekong. Segons la Núria, la més bonica que hem tingut fins ara, l'ha gaudit molt. Ens ho mereixíem!!

Per rematar el dia anem a sopar al Night Market on trobem un selservis que està boníssim, i de postres un gelat. Amb el menjar a la panxa tornem cap a l'hotel a escriure i a relaxar-nos, hem fet poca cosa però estem esgotats.Baca selengkapnya