Dengue / hospital DIA 5 🏥🦠🤒

Aquesta nit la Núria ja podia respirar més bé i ja no ha tingut tanta tos. Així i tot, el mal de cap ha sigut el protagonista de la nit. A partir de les 2 ja gairebé no ha descansat més.

Al matí passen els metges i comenten que he de continuar amb el tractament.

Els dies d'hospital es fan llargs. Avui han passat 8 ampolles de sèrum amb medicació. Esperem que a partir de demà vagin reduint, ho trobem excessiu.

Parlem amb els metges de la mútua de viatge per tenir una segona opinió i creuen que està tot bé, ens deixen més tranquils.

Avui hi comença a haver més moviment a l'hospital. Venen 3 pacients més, tots força greus. Un d'ells l'operen aquí mateix i veiem com el treuen de la sala d'operacions. La Núria s'escandalitza en veure les condicions higièniques de la sala... és un hospital de guerra, aquí la gent ve a salvar-se la vida i torna el més ràpid possible cap a casa perquè no tenen diners.

Veiem un noi molt jove, uns 20 anys, intubat i amb un monitor en una habitació normal, aquí no hi ha ucis ni metges a la nit, ens sorprèn veure a gent tan malalta aquí.

En aquest moment ens sentim molt afortunats dels privilegis que tenim a casa nostra i que el que ens ha passat a nosaltres no té punt de comparació amb el que els hi està passant a ells.

Durant la tarda la Núria prova de caminar pel passadís de l'hospital, està esgotada, però ho pot fer i això anima.

L'Adrià avui ha tornat la moto de lloguer a Laung-Prabang (15 minuts de l'hospital) i ha decidit llogar una bicicleta per moure's. Així es distreu una mica més.

Al vespre la Núria ja comença a tenir més gana, bon senyal!!Read more