Retir Wat Pa Tam Wua - DIA 1🪷

Esmorzem a les cabanyes, tornem la moto que vam llogar ahir i anem cap a l'estació de Pai, a buscar la pick-up groga que ens deixarà al mateix monestir.

A l'estació de bus, que no deixa de ser un banc al carrer, coincidim amb una parella de Munich d'uns 18-20 anys que també anaven al monestir. També seria la seva primera experiència en un monestir de monjos budistes. Ells també estan fent un viatge llarg sense bitllet de tornada. Creiem que acabarem fent la mateixa ruta.

També coincidim amb una noia espanyola de la Rioja, que fa dos mesos que viatja sola i encara li queden 7 mesos de viatge.

Després de les 3 hores de cotxe, arribem al monestir. La primera impressió va ser una mica del rotllo "on ens hem posat", "això sembla una secta". Clar, la primera imatge va ser que quan vam arribar estaven fent meditació caminant: els monjos budistes vestits amb aquell tratge típic taronja i totes les persones al darrere vestides de blanc seguint una fila llarguíssima.

Va ser xocant les primeres hores al monestir. Tot molt nou per nosaltres, fins i tot per la Núria que ja havia fet varis retirs on feien meditació. Aquest no té res a veure.

Per l'Adrià també va ser impactant, les primeres hores li va costar processar, però al final del dia ja estava més integrat.

Es fan unes 8 hores diàries de meditació a l'estil Vipassana. I clar, tot i que estiguis acostumat a meditar diàriament, no deixa de ser una jornada sencera. Com fan els monjos budistes.

Aquí es practica el dejuni intermitent de 20 h. Fan 2 àpats diaris, un a les 7 h i el segon a les 11 h. Aquests dies també fèiem 2 àpats diaris, però un era sobre les 10 h i l'altre a les 18 h.

També cal destacar que els homes i les dones no poden dormir junts, ni que siguin parella. A la Núria li ha tocat una cabanya molt bonica i dorm sola. En canvi, l'Adrià dorm amb 20 nois més en una gran sala.

Ens ha impactat el fet que no hi hagi matalassos a les habitacions. Dormim a sobre una fusta amb una estora que et donen en arribar al temple.

Durant la primera meditació que vam assistir ahir, la de les 18 h-20 h, va començar amb un cant de mantres i seguidament meditació. Per començar les 2 hores seguides es van fer llargues, a part ha sigut un dia amb moltíssims estímuls, cosa que va dificultar la meditació.

En acabar vam estar parlant amb la parella de Munich i un home de Malàisia, una bona lliçó de vida ens va donar aquest home. Fins que ens van dir que era hora d'anar a les nostres habitacions.Read more