Koh Phangan - Koh Tao 📍

Dia de trasllat. Anem cap a Koh Tao📍!!

A primera hora fem ioga amb el Pablo. Ens sentim cansats després de tants dies seguits. La Núria s'ha passat més de mitja classe amb la posició de child posicion.

Ens fem un bon esmorzar i fem la maleta.

Just abans de marxar, el Pablo i la Núria comenten el Registre Akashic que li va fer fa 2 dies. Molt interessant.

Tornem la moto i cap a buscar el vaixell que ens portarà cap a Koh Tao📍. Un viatge molt inoblidable.

Hi havia mala mar i semblava que el vaixell s'anés a tombar. Gent vomitant per tot arreu, i l'Adrià un d'ells. Ha vomitat 2 cops i ha passat un viatge molt malament.

La Núria també s'ha marejat i quasi no podia mirar a l'Adrià quan vomitava perquè ella estava a punt. Però amb unes respiracions li ha passat.

Hem arribat i hem estat vora del mar per acabar de recuperar-nos i hem anat cap a l'hotel.

L'hotel era normalillo i amb els lavabos compartits i molt lluny, però estava bé. L'únic inconvenient era que hem vist més tard un cartell que posava: us avisem que el bar del costat posa música alta fins a la 1-2 de la nit, avisem abans per si voleu cancel·lar la reserva gratuïtament. Però hem vist el cartell quan ja havíem pagat i ens havíem instal·lat.

El bar del costat és un bar molt del rotllo, música molt rastaflowers banderes de marihuana i Jamaica per tot arreu, amb molta decoració hippie. A les fotos es pot veure el bar.

A la tarda demanem informació per fer el curs de submarinisme, koh Tao és el lloc més barat del món per fer el curs i té un fons marí espectacular.

Finalment, només el farà l'Adrià que en té moltes ganes. La Núria es nota amb poques forces per fer-ho i tampoc li motiva molt.

Anem a sopar en un restaurant que ens va recomanar el Pablo, de menjar típic d'aquí i bé de preu. Aquí el menjar ja és més car... però en aquest restaurant paguem 5 euros entre els dos demanant 3 plats, i molt contundents. Hem trobat el millor de l'illa!!

Anem a veure alguna botiga i la Núria es compra un banyador, aquí estan bé de preu.

Donem una volteta per l'illa i anem cap a l'hotel. Allà coneixem a dues noies espanyoles i ens diuen que efectivament a les 2 paren la música del bar del costat, elles ja han passat una nit allà.

A la nit sentim molt la música i les habitacions del costat. Definitivament, les parets són llistons de fusta sense acabar d'ajuntar perquè si obrien la llum al costat se'ns il·luminava l'habitació a nosaltres. Decidim que els hotels més barats dels llocs ho son per alguna cosa...Read more