Houay Kha

Més barquitu pel Mekong. Com cada dia ens hem despertat a les 6. La Núria s'ha dutxat i després hem meditat 20 min avui acompanyats de la Theresa. Acabar de preparar la maleta i cap a l'ambarcadero, a mig camí hem parat a esmorzar-hi agafar provisions pel viatge.

Avui hem sigut més puntuals i com ahir a mesura que anàvem avançant s'anava omplint més i més el vaixell. En una parada hem conegut el Pat un home que anava a visitar la seva família. Portava molt menja, però molt és molt, es veu que aquí és costum fer regals així. L'home abans de covid havia sigut guia turístic i parlava bé l'anglès ens ha explicat moltes del país. La seva història ens ha captivat! En resum, se li va morir el germà fa 3 dies per una pulmonia amb 40 anys. Viuen a un poblet aïllat on només passa aquesta varca un cop al dia per anar a la capital (hospital). Aquesta família no es podia ni permetre anar a la capital, i molt menys, pagar-se un tractament al hospital. Molt lluny del que estem acostumats.

Ens explica aquesta història content, és molt feliç diu, al seu poble la vida és senzilla, tenen menjar cada dia i s'ajuden amb els veins. No necessiten res més.

Cap a les 4:30 hem arribat a Luang Pharabang just a temps que ja s'estava començant a fer llarg. Aquí també se les saben totes ens han deixat als afores de la ciutat perquè així haguéssim de llogar un taxi fins al centre, 10 km (2€/persona).

Després d'una bona estona buscant hotel l'hem trobat. Un hostal compartit amb els nostres amics, Theresa i Pablo. Ell és el soci més garrepa de l'història, costa d'entendre com vivint a Suïssa mati per un euro, però ens ha trobat un bon lloc, per 5 euros cada un i esmorzar inclòs. Per acabar el dia ens hem perdut pel marcat nocturn on hem sopat a un bufet bueno bonito barato 😋Read more