Abrera

Em llevo a la 1:40 h, tot i que “llevar-me” és molt dir… no he pogut dormir gens per l’emoció i els nervis. Havia anat a dormir d’hora, però el cap no parava: repassant la maleta, els detalls… tot! Surto cap a Sant Llorenç per deixar el Cim, i em despedeixo de casa. La mare em porta a Barcelona, i allà comença oficialment el viatge.

El vol cap a Madrid va bé, ràpid. Però l’escala allà es fa llarga: 5 hores, sense haver dormit i amb dificultats per trobar un lloc tranquil i còmode. L’aeroport, immens. I per acabar-ho d’adobar, el vol a Lima es retarda més de dues hores en total, cosa que ja fa preveure que no arribaré a temps per l’enllaç a Cusco. Però decideixo no obsessionar-m’hi i deixar que sigui el que hagi de ser.

A l’embarcament comença el millor: conec gent peruana molt maca, entre ells un guia que em fa recomanacions interessants. M’encanta començar a connectar amb les persones del país. Al vol, no aconsegueixo dormir de seguida, però a mitja travessia una companya em dona una pastilla i gràcies a ella dormo un parell o tres d’hores. Salvació!

Arribem a Lima i sembla que potser arribaré a temps per al vol a Cusco… però no. Tot i córrer i demanar pas a la cua, resulta que el check-in d’Iberia no serveix per a la nova companyia. S’han acabat els intents. Missió fallida.

Després de tres hores de gestions i gràcies al suport de la meva mare des d’Espanya, acabo passant la nit en un hotel a prop de l’aeroport. Ha estat probablement el dia més llarg de la meva vida, però també una primera prova superada amb bona gestió emocional. Una gran aventura per començar.Read more