Hippie flowers 🌼

Dia d'agafar-se fort, avui toca passar frontera entre Tailàndia-Laos i començar a travessar el país amb vaixell.

Ens havíem estat informant sobre com fer-ho, i volíem fer-ho al nostre aire. Normalment, la gent passa la frontera cap a Laos amb packs d'agències que ho fan tot més fàcil, però per nosaltres el camí fàcil no sempre és el millor. Agafant 4 busos, 2 tucs-tucs i un vaixell també s'arriba, és molt més econòmic i pot ser més divertit.

Tot ha començat molt bé, arribem a l'estació i agafem el bus de locals, a la primera! Primer pas amb èxit i fàcil! De Ciang Rai📍 fins a Chiang Khong📍120 Bat / 3 € els dos. 2:30 h. Al bus coneixem al Pablo i la Teresa, ja no ens abandonaran durant aquests dies.

A mig camí la cosa comença a torçar-se, ja que el bus passa per tots els pobles i poblets i comencem a anar a fora de temps per agafar el vaixell.

Ens havien promès que ens portarien a la frontera, però no, ens deixen al mig d'una carretera i allà a buscar un Tuc-tuc fins a la frontera (i pagar més), ens ha costat 100 Bat/2,5 € per fer 5 min, que aquí és molt. Allà fem els tràmits per sortir de Tailàndia oficialment i ens dirigim a un bus que ens travessaria la frontera terrestre (un pont que travessa el riu Mekong que separa Tailàndia i Laos).

En arribar, ens trobem que la dona que ven els bitllets de bus ens vol vendre el seu pack de bus + bitllet de slow boat. Diem que no, que el bitllet el comprarem allà. Així i tot, insisteix molt i fa una trucada al vaixell perquè ens esperi. No li comprem el bitllet i intencionadament intenta que perdem el vaixell fent que el conductor del bus no ens portés cap a la frontera fins al cap de mitja hora. Ja es veu que no arribem al vaixell i ens haurem de quedar al poblet que hi ha al costat del riu. I l'endemà agafar el vaixell. Sabíem que podia passar, havíem de fer molts tràmits i teníem poc temps, si alguna cosa no anava bé ja perdíem el vaixell.

En aquest moment el Pablo (noi d'Astúries que viu a Zurich) es posa cap quadrat i intenta agilitzar els tràmits per si és possible arribar. A ell li queden 3 setmanes de viatge i ho té tot molt organitzat ja. El fet de perdre un dia vol dir retallar algun dels llocs que vol visitar.

A la frontera s'ho prenen tot amb calma i no hi ha manera d'agilitzar les gestions. En fi... fem els tràmits, paguem el visat, timbrem el passaport, fem el canvi de moneda i quan ja som i busquem tuc-tuc per anar cap a l'embarcadero i... Sorpresa veiem un cartell que fica que els vaixells surten a les 9 en comptes de les 11 com deia a internet. Allà en Pablo accepta la derrota i es comença a mentalitzar que no tot sempre surt com un espera. I menys a Laos, que tenen fama d'anar lents amb tot.

En fi, arribem a l'embarcadero, reservem el vaixell, un hotel per passar la nit i anem a dinar a l'avinguda del poble. Passem la tarda coneixent-nos i parlant de la vida, hem tingut molta sort de creuar-nos són molt bona gent.

Laos és diferent de Tailàndia, més rústic, no tant com Nepal. No està tant net, molt remendu sobre remendu i la gent és més agradable. De moment molt bona impressió.Läs mer